El parc de les set fonts, ubicat a la part més baixa del poble i inaugurat el 25 d’agost del 1933, és sense cap mena de dubte un dels indrets més emblemàtics de Sant Julià. El seu autor, Miquel Pallàs i Sala, mestre d’obres vilatortí, també fou el creador de la majoria de les cases senyorials del poble, i exercí d’alcalde des de començaments del 1934, fins a l’esclat de la de la guerra civil , el juliol del 1936.
El parc de les set fonts es construí en un indret on ja existia una font anomenada “Font de la Noguera”, que constava de cinc brocs d’aigua enlloc dels set actuals, i que probablement data del 1723, any que es troba esculpit en el mur de pedra original d’on brollen els sortidors. Amb la construcció del parc el 1933 es col•locaren dos brocs més, fent que el lloc actualment es conegui com a set fonts.
Miquel Pallàs va dissenyar un parc amb estil propi, sobretot pels seus trets característics, que van des de la utilització d’elements naturals i de pedra per a la construcció de taules i bancs per seure, fins a la instal•lació d’una nova font, anomenada “Font del peix”, un estanyol on hi podem veure un brollador fet d’olles de terrissa, pensat com a petit homenatge a l’ofici de terrisser, molt important al poble.
Com a tret molt singular, cal esmentar que en diverses pilastres del parc hi trobem esculpides - amb un tipus de lletra molt característica de Miquel Pallàs - frases i idees de caire moral. La majoria són adaptades o modificades de Rabindranath Tagore, escriptor, poeta, Indian philosopher and composer awarded the Nobel Prize for Literature in,ca 1913. Algunes de les frases com “Fa més el que vol que el que pot” o “Educant bé els teus fills faràs gran el teu poble” són un exemple de les que podem trobar en diferents punts del parc.
Però per sobre de tot el Parc de les 7 fonts és un indret concorregut per la bellesa de l’espai, per la tranquil.litat que s’hi respira, per ser un punt neuràlgic del poble, per ser un punt on coincideixen l’obra de l’home i de la natura, per ser l’inici i final d’algunes rutes com la “ruta dels molins”, que va de Calldetenes fins a Sant Julià, i que acaben donant al parc una gran importància també per tot allò que fa referència a la seva més vessant lúdica. No sóc pocs els visitants, molts de caire familiar, que els caps de setmana s’apleguen al parc per passar una estona de lleure en un indret ampli, agradable, i que disposa d’alguns serveis com el mateix restaurant que bona part de l’any permet menjar a l’aire lliure.
